El nècton

El conjunt d'organismes pelàgics que neden activament rep el nom de nècton. La majoria de són peixos, però també hi trobem cefalòpodes ( com els calamars) i cetacis ( com els dofins i les balenes).
SEITÓ

Una gran part de les espècies del nècton són nerítiques, és a dir, viuen a les aigües que cobreixen la plataforma continental, però també n'hi ha d'oceàniques, que habiten sobre els talussos continentals i les planes abissals.

SARDINA
SORELL
El nècton pot viure a profunditats molt diverses, però les espècies que habiten els tres medis principals són diferents: l'epipelàgic, que va des de la superfície del mar fins als 200 m; el mesopelàgic, que comprèn des dels 200 fins als 1.000m, i el batipelàgic, per sota dels 1.000 m.
VERAT LLUÇ

La major part del nècton és epipelàgic perquè aquesta zona és la més il.luminada, la més càlida i la que té més abundància de fitoplàncton i zooplàcton.
  PEIX ESPASAORADA
Entre els peixos epipelàgics hi ha una sèrie d'espècies de mida petita i de vida curta, amb una gran capacitat de reproducció i que s'alimenten de plàncton, que aconsegueixen retenir l'aigua que agafen per la boca per mitjà d'uns dispositius especials de filtració.

LLOBARRO

 PAGELL
La sardina i el seitó, que s'agrupen formant grans bancs, són exemples d'aquest tipus de peixos, entre els quals també es poden incloure el sorell i el verat, quan són joves. El peix més gros que s'alimenta de plàncton és el tauró peregrí, que pot fer més de 10 m de longitud i és completament inofensiu.
 TAURÓ PEREGRÍ


Un segon grup de peixos del nècton epipelàgic està format per espècies de més grandària ,caracteritzats per perfils de gran perfecció hidrodinàmica, temperatures corporals altres, proporció elevada deteixit muscular , bufetes natatòries ben desenvolupades i cues de gran mobilitat. S'alimenten de peixos  pelàgics que capturen gràcies a la seva gran mobilitat i velocitat. Les tonyines, els peixos espasa i els bonítols són exem ples d'aquest segon grup. 
BONÍTOL

TONYINA 

Els ambients pelàgics 

1. Quina diferència hi ha entre el medi nerític i l'oceànic? 

Que el medi nerític està a les aigües que cobreixen la plataforma continental i el medi oceànic està sobre els talussos continentals i les planes abissals. 

2. Assenyala els límits entre els medis epipelàgic, mesopelàgic i els batipelàgic. 

L'epipelàgic, que va des de la superfície del mar fins als 200 m; el mesopelàgic, que comprèn des dels 200 fins als 1.000 m, i el batipelàgic, per sota dels 1.000 m. 

3. Quines condicions favorables ofereix el medi epipelàgic sobre els altres dos? 

Per que el medi epipelàgic està mes il.luminat, es mes càlid  i te més abundància en fitoplàncton. 

EL NÈCTON 

1. indica altres organismes nectònics a més dels peixos.  

Altres com per exemple els cnidaris (meduses), cefalòpodes (calamars, sèpies...), tortugues i tot tipus de mamífers. 

2. Posa dos exemples de peixos que s'alimenten de plàncton, un de mida petita i un altre de grans dimensions. 

Un de petit seria el seitó i un de grans dimensions seria el tauró pelegrí. 

3. Com s'anomenen les grans agrupacions de peixos? 

S'anomenen bancs, bancs de peixos. 

4. Indica algunes característiques destacades dels peixos epipelàgics que capturen altres peixos. Cita algun exemple d'aquest tipus de peixos. 

Són més grans, tenen més mobilitat i velocitat com per exemple la tonyina o el peix espasa.