El plàncton

Als oceans hi ha un conjunt d'organismes de dimensions petites que suren a l'aigua de forma pasiva o amb desplaçaments molt curts (plàncton) i d'altres més grans que són nedadors actius i recorren distàncies superiors (nècton). Tots dos grups pertanyen a l'ecosistema pelàgic.
El fitoplàncton o plàncton vegetal està format per diferents tipus d'algues microscòpiques:

Coccolitoforals: petites i flagel.lades, recobertes de plaques petites de carbonat càlcic, anomenades coccòlits.


Silicoflagel.lades: de cèl.lules petites i flagel.lades, caracteritzades pel fet de tenir un esquelet intern format per varetes de silici.


Dinoflagel.lades: Tenen forma més o menys de globus, dos flagels i un solc equatorial que allotja un dels flagels. La membrana cel.lular sol estar dividida en una sèrie de plaques juxtaposades.


Diatomees: es caracteritzen per una membrana formada per dues peces o teques i composta de pectina i silici. Les teques encaixen com una capsa i la seva tapadora. Sovint s'uneixen en forma de cadenes llargues que presenten apèndixs també llargs.
 

El zooplàncton o plàncton animal el formen animals microscòpics que s'alimenten de fitoplàncton.
Els grups més importants són:

Tintínids: són ciliats que viuen a l'interior d'uns embolcalls en forma de copa, les llorigues, que presenten formes molt diverses i es conserven millor que les cèl.lules.
 

Copèpodes: petits crustacis amb un cos anterior (cap i tòrax) més ample i un  altre de posterior (abdomen) més estret que acaba amb una forquilla (furca). Acostumen a presentar un gran desenvolupament de les antenes anteriors, amb  el moviment de les quals, juntament amb el de les potes toràciques, aconsegueixen desplaçar-se.
 

Com a característiques generals dels organismes planctònics cal destacar:
a) La capacitat per surar, a causa de la densitat escassa i la presència d'apèndixs més o menys ramificats.

b) La gran capacitat reproductora, que genera eixams immensos.